FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. No et fa vergonya d'haver acceptat un càrrec dels enemics de la teva pàtria? Donar-se vergonya d'haver comès una falta. Li hauria de caure la cara de vergonya. Jo no sé com no li cau la cara de vergonya, d'haver fet [...]
Pornodifusió no consentida en què el material divulgat havia estat enregistrat prèviament amb el consentiment de la víctima per la mateixa persona que en fa difusió, generalment en el marc d'una relació sentimental o sexual, portada a terme sovint amb voluntat de xantatge o humiliació. [...]
Violència que produeix una desvaloració o un patiment, per mitjà d'amenaces, humiliació, vexacions, exigència d'obediència o de submissió, coerció verbal, insults, aïllament o qualsevol altra limitació de la llibertat. [...]
Conducta o omissió intencional que produeix una desvaloració o un patiment, per mitjà d'amenaces, humiliació, vexacions, exigència d'obediència o de submissió, coerció verbal, insults, aïllament o qualsevol altra limitació de la llibertat. [...]